Quan Érem Refugiats

Sobre Quan Érem Refugiats de Teresa Pàmies

Quan érem refugiats és un llibre de memòries que Teresa Pàmies va escriure des de l’exili, i que avui dia continua sent un testimoni colpidor de la diàspora republicana. L’autora hi relata la seva experiència com a refugiada després de la Guerra Civil espanyola, primer a França i després a diversos països d’Amèrica Llatina. Amb una prosa directa i plena de dignitat, Pàmies no parla només de la seva vida, sinó de la d’una generació sencera que va haver de reinventar-se lluny de casa.

Més enllà del dolor per la pèrdua de la pàtria, el llibre té un to lluminós i una mirada agraïda cap a les persones que van acollir els exiliats: des dels pagesos del sud de França fins als intel·lectuals mexicans. La memòria de la infantesa i la joventut a la Segarra es barreja amb la lluita per sobreviure en camps de concentració o en ciutats estranyes. I tot sense perdre l’esperança ni la voluntat d’explicar-ho.

Val la pena llegir Quan érem refugiats perquè ens recorda que la condició de refugiat no és un fet abstracte, sinó una experiència viscuda per milers de persones amb noms i històries. Teresa Pàmies ho fa amb la veu d’una dona que va convertir la literatura en un acte de resistència. El llibre es pot llegir i descarregar gratuïtament, i és una porta d’entrada magnífica a la seva obra.