La Primera Pedra

Sobre La Primera Pedra de Sergi Pàmies

«La primera pedra» és un recull de contes de Sergi Pàmies que va marcar un abans i un després en la narrativa catalana contemporània. Publicat originalment el 1988, aquest llibre és un exercici de memòria i sentiment on l’autor explora les relacions familiars, la infància, l’exili (real o emocional) i aquell moment precís en què tot es comença a trencar o a construir. Amb un estil directe, tendre i alhora punyent, Pàmies aconsegueix que cada relat sigui una petita pedra que, sumada, forma un mosaic íntim i universal.

El títol fa referència a aquest gest primigeni de llançar la primera pedra, però molt lluny de la condemna moral, aquí la pedra és l’inici d’alguna cosa: pot ser una decisió, un comiat o un record que emergeix. Els contes no busquen grans heroïsmes sinó moments quotidians, converses al menjador, silencis que pesen. I és precisament en aquesta quotidianitat on Pàmies demostra la seva habilitat per commoure sense caure en el sentimentalisme. Si t’agraden els autors que diuen molt amb poques paraules i que fan que una simple frase et quedi gravada, «La primera pedra» és una lectura que et farà aturar, pensar i, probablement, tornar a llegir algunes pàgines en veu alta.

Per sort, aquesta obra es pot llegir i descarregar de manera gratuïta en algunes plataformes digitals, cosa que la fa encara més accessible. No cal que els contes siguin llargs per ser importants; els de Pàmies demostren que de vegades la primera pedra és la que pesa més.