Jo No Hi Era Però Me'N Recordo

Sobre Jo No Hi Era Però Me'N Recordo de Quim Monzó

Quim Monzó ens sorprèn amb un llibre que és tot un exercici de memòria i imaginació. 'Jo No Hi Era Però Me'N Recordo' és una recopilació de cròniques i reflexions sobre moments històrics, culturals i polítics del segle XX i principis del XXI. L'autor, amb el seu estil inconfusible —irònic, precís i tendre alhora—, parteix d'una premissa fascinant: parlar d'esdeveniments dels quals no va ser testimoni directe, però que coneix tan bé gràcies a les lectures, les fotografies, les pel·lícules i la tradició oral que gairebé els pot tocar. Així, Monzó ens transporta des de la guerra civil espanyola fins a la caiguda del mur de Berlín, passant per concerts mítics, assassinats polítics o trobades literàries, reconstruint cada escena amb una convicció que enganxa.

El llibre és, en el fons, una celebració de la cultura popular i de la manera com els relats configuren la nostra identitat col·lectiva. Monzó no pretén fer història acadèmica, sinó compartir la seva mirada de lector àvid i ciutadà curiós. Cada capítol és una peça autònoma que es llegeix amb plaer, ple de detalls sorprenents i d'aquella sensació d'estar escoltant un amic savi i divertit. Hi ha humor, crítica social i una enorme humanitat. Per què val la pena llegir-lo? Perquè demostra que la memòria no és només el que un viu, sinó tot allò que ha après i que estima. I perquè qualsevol que gaudeixi amb la prosa de Monzó o amb les històries que han marcat el nostre temps trobarà aquí un tresor. Es pot llegir i descarregar gratis, cosa que fa que sigui encara més recomanable.