Crims. Lherència Hamlet

Sobre Crims. Lherència Hamlet de Manuel Molins Casaña

Qui no coneix la història de Hamlet? El príncep danès que venja el seu pare, el fantasma que li revela un fratricidi, la tragèdia de la indecisió… Però què passaria si algú hagués decidit portar aquests fets davant d’un tribunal? Això és justament el que fa Manuel Molins Casaña a "Crims. L'herència Hamlet", una obra de teatre que transforma el clàssic de Shakespeare en un drama judicial. El muntatge ens situa en un judici on el mateix Hamlet, Gertrudis, Claudi i Ofèlia són interrogats i han de retre comptes, no només dels assassinats que es van cometre a Elsinor, sinó del pes d’una herència emocional i política que arrosseguen generacions.

L’autor fa un exercici fascinant de reescriptura: sense perdre de vista el text original, el despulla de la seva càrrega poètica per posar-lo al servei d’una reflexió punyent sobre la justícia, la culpa i la repetició de la violència. Molins no es limita a jutjar els personatges, sinó que posa en dubte el mateix sistema judicial i la nostra capacitat com a societat per tancar ferides. Cada rèplica, cada testimoni, fa que el lector-espectador es pregunti: som aquí per conèixer la veritat o per perpetuar un cicle de venjança? El text, escàs en acotacions, deixa molt espai a la interpretació escènica i convida a imaginar l’obra damunt d’un escenari.

Mereix la pena llegir-la perquè és una mostra de teatre contemporani valent, que agafa un clàssic i el fa parlar del nostre present. Per als amants de Shakespeare, és un joc intel·ligent amb l’herència del bàrd; per als qui busquin teatre polític, una denúncia de com les elits (i les famílies) oculten crims sota el mantell de l’Estat. I sí, es pot llegir (i descarregar) de forma legal en obert, cosa que la fa molt accessible. Si t’agrada el teatre que fa pensar, aquesta és una obra que no et deixarà indiferent.