Tot Allò Que Una Tarda Morí Amb Les Bicicletes

Sobre Tot Allò Que Una Tarda Morí Amb Les Bicicletes de Llucia Ramis

Tot allò que una tarda morí amb les bicicletes és una d’aquelles novel·les que et queden gravades, com un record que no acaba de ser teu però que et parla de tu. La Llucia Ramis hi construeix una història íntima i colpidora al voltant de la mort d’una germana en un accident de bicicleta, un succés que ho parteix tot en un abans i un després. La protagonista, Mina, torna al poble de la infantesa després de la mort del pare i es troba amb els fantasmes d’aquell estiu tràgic, amb les preguntes que mai s’han respost i amb el pes d’una família que va aprendre a conviure amb el silenci.

Més que una novel·la sobre la pèrdua, és un retrat tendre i alhora incòmode de com la memòria selecciona, esborra i reordena els fets per fer-los suportables. Ramis juga amb la veu narrativa i amb salts en el temps amb una naturalitat que enganxa des de la primera pàgina. Els escenaris –el poble, les bicicletes, la casa buida– es converteixen en personatges que respiren. I tot està escrit amb una prosa clara, precisa i plena de matisos, que fa que cada frase et sembli necessària.

Val molt la pena perquè parla de coses universals –el dol, el desig de comprendre, la dificultat de dir adeu– sense cap mena de grandiloqüència, sinó amb la veritat de qui s’asseu al teu costat i t’explica una història que és seva però que de sobte també és teva. Es pot llegir i descarregar gratuïtament des de la plataforma de Tus Libros Gratis, i jo animo a fer-ho: és d’aquelles lectures que et canvien alguna cosa per dins, sense fer soroll.