Per Tenir Casa Cal Guanyar La Guerra

Sobre Per Tenir Casa Cal Guanyar La Guerra de Joan Margarit

En Per tenir casa cal guanyar la guerra, el poeta Joan Margarit es desnuda com mai abans: no com a autor de versos, sinó com a fill, pare, marit i supervivent d’una època que li va marcar la vida. El llibre és una autobiografia que recorre la seva infantesa durant la postguerra, els anys d’estudiant a Barcelona i la llarga trajectòria vital fins a la maduresa, amb la Guerra Civil i les seves cicatrius sempre al fons. Però més que un relat de batalles, el que trobem és una reflexió íntima sobre l’esforç de construir una llar —metafòrica i real— enmig de la precarietat, la por i les pèrdues. Margarit parla dels seus pares, del seu pare represaliat, de la mort del seu germà i de com la família va sobreviure gràcies a la tenacitat i a petits actes de resistència quotidiana.

El títol ho diu tot: per tenir una casa pròpia, un espai on sentir-se segur, cal guanyar la guerra interior contra l’adversitat. La prosa és directa, sense adornaments innecessaris, però plena d’una tendresa que només pot venir d’algú que ha après a valorar els detalls més simples. No és un llibre de grans heroismes, sinó de veritats petites i punyents: una mare que cosia fins tard per pagar el lloguer, un pare que no va tornar a ser el mateix, una nena que va morir massa aviat. Margarit no s’estalvia la duresa, però ho explica amb la mirada clara de qui ha fet les paus amb el passat.

Llegir-lo és comprendre que la biografia d’un poeta pot ser tan colpidora com els seus millors versos, i que, de vegades, la millor manera de conèixer algú és a través de la seva memòria en cru. Es pot trobar en català, tant en paper com per descarregar gratis en format digital, una oportunitat meravellosa per endinsar-se en la vida d’una de les veus més autèntiques de la poesia catalana.