Serem Atlàntida

Sobre Serem Atlàntida de Joan Benesiu

Serem Atlàntida de Joan Benesiu és una d'aquelles novel·les que t'atrapen des de la primera pàgina i no et deixen anar fins que l'has acabada. La història comença amb un grup d'amics que es retroben en una casa isolada a les muntanyes, un cap de setmana que promet ser un simple intercanvi de records i confidències. Però de seguida t'adones que Benesiu no vol parlar només d'una trobada: el que realment explora és com les nostres vides, les il·lusions i les decepcions, es van entrellaçant amb la idea d'una pèrdua col·lectiva, d'un món que ja no existeix o que potser mai no va existir del tot. L'Atlàntida del títol és alhora un mite i una metàfora: el paradís que tots busquem, el moment que vam viure i que ja no tornarà.

El llibre toca temes com l'amistat, la memòria, el pas del temps i la dificultat d'acceptar que els somnis de joventut potser no es van complir. Però ho fa amb una prosa càlida i molt propera, plena de diàlegs que semblen autèntics i de situacions que podrien ser les de qualsevol. Benesiu aconsegueix que el lector es senti un més del grup, compartint aquelles converses de nit, les rialles i els silencis incòmodes. I tot sense caure en el sentimentalisme barat: hi ha humor, tendresa i una punta de melancolia que la fa especialment recomanable per a qui gaudeixi de les novel·les que parlen de persones reals, amb llums i ombres.

Val la pena llegir-la perquè no és només una historia sobre un cap de setmana, sinó un retrat generacional que connecta amb qualsevol que s'hagi preguntat alguna vegada cap a on va la seva vida. A més, es pot llegir i descarregar gratuïtament, cosa que la converteix en una opció perfecta per descobrir una veu narrativa honesta i sense artificis. Una novel·la petita en aparença, però enorme en el que diu.