Et Vaig Donar Ulls I Vas Mirar Les Tenebres

Sobre Et Vaig Donar Ulls I Vas Mirar Les Tenebres de Irene Solà Sáez

Irene Solà torna a teixir una novel·la que és alhora un conte de bosc i una exploració de la memòria familiar. *Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres* ens situa en una casa perduda a les muntanyes de la Catalunya interior, on tres generacions de dones conviuen amb les presències del passat i les llegendes que arrelen a la terra. La narració flueix com un rierol: de la realitat més crua al somni més salvatge, amb un llenguatge que barreja el català popular, la poesia i els ecos de la tradició oral. Una àvia que parla amb els morts, una mare que fuig de tot, una néta que observa i escolta; totes elles habitades per la mateixa foscor lluminosa que dona títol al llibre.

Solà construeix un món on les bruixes no són malvades sinó guardians d'un saber antic, on el dolor es transmet com un pòsit i on la natura parla amb veu pròpia. La novel·la no es llegeix, es respira: hi haolor de resina, de terra mullada, de cendra. Però també hi ha humor, tendresa i una bellesa estranya que et fa girar fulla sense adonar-te'n. És una obra que parla de com mirem allò que no volem veure —la mort, l'abandonament, la solitud— i de com, malgrat tot, seguim mirant. Perfecta per a qui busca una literatura que no doni respostes sinó preguntes, i que faci vibrar les entranyes.

Pots llegir-la i descarregar-la gratis a la nostra comunitat, perquè aquesta mena de llibres —que no s'obliden— mereixen tenir moltes vides. Obre'l en una tarda de pluja, deixa't embolcallar per la seva atmosfera boscosa i descobreix per què Irene Solà és una de les veus més singulars de la literatura catalana actual.