Germà De Gel

Sobre Germà De Gel de Alicia Kopf

Germà De Gel és una d’aquelles novel·les que et travessen com una esquirla de gel. L’Alicia Kopf hi entrellaça la història íntima d’una germana que observa com el seu germà es va desdibuixant a causa d’una malaltia mental amb la fascinació per l’exploració polar. La narradora, una jove artista que intenta trobar el seu lloc al món, es refugia en les gestes d’herois com Scott o Amundsen per entendre el silenci, la distància i la fragilitat dels vincles. No és un llibre sobre l’Antàrtida, sinó sobre com el gel pot ser alhora un paisatge exterior i un estat interior.

El que fa especial aquesta novel·la és la seva capacitat de dir molt amb poques paraules. Cada capítol és com una placa de gel que es trenca i deixa veure la llum. Kopf no cau en el sentimentalisme, sinó que construeix un relat sec, precís i commovedor, on la literatura i la vida s’emboliquen com les capes de roba d’un explorador. La veu de la protagonista, reflectida en la germana que es perd, és un homenatge a la resistència i a la bellesa fràgil dels llaços familiars.

I com passa amb les bones històries, quan l’acabes notes el fred a les mans i la calidesa al pit. És un llibre que mereix ser llegit amb calma, i que a més podeu trobar per llegir i descarregar de manera gratuïta. Perquè la literatura, com el gel, hauria de ser accessible a tothom.